Àrea temàtica
Caucàsica meridional o kartveliana > Zan

Àrea temàtica
Àsia > Geòrgia

Àrea temàtica
Àsia > Rússia

ca - mingrelià
cod - მარგალური ნინა (Margaluri nina)
ar - المارجالية
cy - Mingreleg
de - Mingrelisch
de - Megrelisch  sin. compl.
en - Mingrelian
es - mingrelio
eu - mingreliera
fr - mingrélien
gn - mingrelio
it - mingreliano
ja - メグレル語
nl - Mingreels
pt - mingreliano
pt - margaluri  sin. compl.
pt - megruli  sin. compl.
pt - mingrélio  sin. compl.
ru - Мегрельский язык
ru - Иверский  sin. compl.
ru - Эгерский  sin. compl.
ru - Мингрельский  sin. compl.
zh - 明格雷利亚语
scr - Alfabet georgià

Definició
El mingrelià és una de les quatre llengües caucàsiques meridionals o kartvelianes. Pertany, conjuntament amb el laz, a la branca zan d'aquesta família. Ambdues llengües són molt pròximes, fins al punt que van ser oficialment considerades dialectes d'una sola llengua anomenada zan durant el període soviètic (consideració que Geòrgia encara manté avui dia). El corrent majoritari, però, considera que el laz i el mingrelià són llengües diferenciades, tant per la seva llarga separació (500 anys) com pel fet que no hi ha intel·ligibilitat mútua.

El mingrelià té dos blocs dialectals principals:

- zugdid-samurzakanoyan, al nord-oest del domini lingüístic,
- senak, al sud-est del domini lingüístic .

Tot i que de 1930 a 1938 la llengua zan (mingrelià i laz) va gaudir d'autonomia cultural i es va utilitzar com a llengua literària, no se'n va crear un estàndard oficial. Des de llavors no s'han fet intents seriosos de convertir-la en llengua escrita, tot i que hi ha un grup d'intel·lectuals mingrelians que l'utilitzen com a llengua literària. La majoria, però, continua fent servir el georgià per a aquest propòsit.

La transmissió intergeneracional de la llengua pateix dificultats. Als adults els costa usar l'idioma fora de la família i els joves reben pressió dels pares perquè triïn el georgià com a llengua d'ús habitual. La majoria de mingrelians són bilingües en mingrelià i georgià o en mingrelià i abkhaz.

La comunitat de parlants mingrelians és relativament gran i distribuïda compactament. Des de l'any 1990, l'augment de les publicacions i de l'ús del mingrelià en les esferes en què no sigui necessària l'escriptura han fet augmentar el valor de la llengua com a patrimoni cultural i en faciliten la supervivència. També va ajudar-hi la Missió d'Observació de les Nacions Unides quan va exigir que el seu personal local parlés mingrelià, a més a més de georgià.

A final del segle XIX van aparèixer publicacions on hi havia algunes frases o mostres de textos en mingrelià. Als anys 1930 es van fer les primeres publicacions íntegrament en aquesta llengua. El 2001 es va publicar la primera revista íntegrament en mingrelià: Iriatoni. També s'han editat diccionaris mingrelià-georgià i mingrelià-alemany .

Hi ha grups de parlants de mingrelià desplaçats a l'interior de Geòrgia, a la capital (Tiblisi) i els seus voltants. Aquests parlants són refugiats provinents d'Abkhàzia, on el conflicte de 1993 va fer marxar 250.000 persones, la majoria mingrelians.